Diversitat Auditiva



En aquesta entrada setmanal anem a parlar de la discapacitat auditiva. Aquesta es pot definir com la pèrdua o anormalitat de la funció anatòmica y/o fisiològica del sistema auditiu, i té la seua conseqüència immediata en una discapacitat per a sentir, la qual cosa implica un dèficit en l'accés al llenguatge oral. Partint de que l'audició és la via principal a través de la qual es desenvolupa el llenguatge i la parla, hem de tindre present que qualsevol trastorn en la percepció auditiva del xiquet i la xiqueta, a edats primerenques, afectarà el seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu, als seus processos cognitius i, conseqüentment, a la seua posterior integració escolar, social i laboral. 


Es pot diferenciar tipus de sordera depent del nivell d’aquesta. Aquestes poden ser: 


  • Sordera congènita prelocutiva: Aquest tipus de sordera està present al nàixer o abans de l'adquisició del llenguatge de l'infant, es pot intervenir amb una estimulació precoç i amb un suport logopèdic

  • Sordera adquirida postlocutiva: es produeix una vegada ja l'alumne té adquirit un tipus de llenguatge més estructurat i clar. Per aquest tipus de sordera és necessita una intervenció i el suport logopèdic que permitixca a l'alumne corregir els seus errors i desenvolupar un model de llenguatge correcte

  • Sordera conductiva o de transició: L'alteració en aquest tipus de sordera es produeix en la transmissió del so en l'oïda extern o mig. En aquesta alteració és el so el que es veu afectat per la intensitat i la transmissió de les vibracions sonores, però és la resta d'oïda la que està perfectament

  • Sordera perceptiva neurosensorial: L'alteració d'aquest tipus es produeix a la part interna de l'oïda, aquestes parts són la còclea i el nervi auditiu. En aquest tipus de sordera l'alumne té l'oïda molt danyat. Aquest tipus de problema pot repercutir a la dificultat de desenvolupar un llenguatge oral de manera natural.

Seguidament podem trobar altre tipus de sordera, anomenat hipoacúsia, sent aquest tipus una disminució que presenta l'oïda i es pot presentar de manera unilateral, afectant solament a una sola o bilateral, afectant les dues per igual. Hi ha 4 tipus d'hipoacúsies.

  • Hipoacúsia lleu: Aquest tipus d'hipoacúsia, té una pèrdua auditiva entre el 20 i el 40db, es percep la parla però no es reconeix en algunes situacions tots els sons.

  • Hipoacúsia mitjana: Aquest tipus té una pèrdua major que l'anterior entre un 40 i un 70db, en aquest cas es pot perdre un 50% de la totalitat del que pot sentir. Per a aquest tipus, es pot elevar la veu i la persona que la pateix pot ser capaç de sentir o amb ajuda d'una pròtesi anomenat audiòfon. Per a aquest cas es prioritzarà una intervenció logopèdica per a una bona adquisició del vocabulari i una correcta comprensió del llenguatge, la lectura i l'escriptura.

  • Hipoacúsia severa: En aquest tipus d'hipoacúsia és pert entre 70-90db i el tipus de llenguatge són paraules soltes. Els xiquets/es que ho pateixen tenen la capacitat de sentir sorolls i vocals, però no consonants.

  • Hipoacúsia profunda: En aquest cas la pèrdua auditiva supera els 90db, i l'únic canal de comunicació és la vista. En aquest cas l'única intervenció és l'audiòfon i el suport logopèdic.


D’altra banda,davant aquesta situació, a l'aula o a casa, de discapacitat auditiva, cal normalitzar la situació, fent que s'integre sempre al xiquet o xiqueta en la societat de manera que no siga exclòs per la seua discapacitat o diversitat.


Quan a l'aula hi ha nen o nena amb discapacitat auditiva el primer que s'ha de fer és contactar amb les famílies, en primer lloc per saber si la família s'hi ha adonat, i si no s'hi ha adonat advertir que alguna cosa no funciona correctament. En el cas contrari que les famílies no ho saberen, quan ja són conscients, s'hauria de fer un tipus d'entrevista amb la família per tal de comprendre correctament la discapacitat i poder adaptar l'aula ordinària a un xiquet o xiqueta amb aquesta.

L'aula s'ha d'adequar depenent del tipus de discapacitat auditiva que posseïsca l’infant. Si el centre ho veu necessari, un personal de suport podrà ajudar al mestre o mestra en les rutines o activitats diàries de l'aula, per tal que aquest posseïsca el mateix ritme d'aprenentatge que la resta dels companys. A més, adaptant l'aula amb pictogrames, parlant clar, intentant vocalitzar, i amb alguns gestos, el xiquet i xiqueta pot comprendre correctament el que dius i aprendre millor.


A casa, s'ha d'actuar igual que a l'aula, normalitzant la situació, en primer lloc s'ha d'establir hàbits i rutines, en les que els xiquets se senten còmodes a més d'adaptar la comunicació amb aquest de manera que es posseïsquen pictogrames, es parle clar, intentant vocalitzar, i amb alguns gestos, com també a l'aula. En segon lloc, el més recomanable és contactar amb un especialista perquè aconselle a les famílies sobre com actuar davant d'un infant amb aquesta discapacitat i juntament el pediatre de capçalera i l'otorrino-laringòloga valorar la situació i adaptar-se seguint les seues recomanacions.


  • Recomanació de llibres:


- Per a joves i adults:

  • “La discapacidad auditiva: un modelo de educación inclusiva” de Asunción Lledó Carreres.

  • “Deficiencia auditiva: aspectos psicoevolutivos y educativos” de Santiago Torres Monreal.

  • “El grito de la Gaviota” de Emmanuelle Laborit.


- Per a xiquets i xiquetes:

  • “Oliver y sus audífonos” de Maureen Cassidy Riski i Nikolas Klakow.

  • “Crescendo” de Susanna Mattiangeli i Felicita Sala.

  • “Mira, ¡puedo hablar con los dedos!” de Erika M. Szabo.


    Referencies:

Lledó Carreres, A. (2013). Dificultades de aprendizaje y trastornos del desarrollo: respuestas específicas en contextos inclusivos. Madrid: CCS.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Transtorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDH)

El ple

Infoxicació