En aquesta entrada setmanal anem a parlar de la discapacitat auditiva. Aquesta es pot definir com la pèrdua o anormalitat de la funció anatòmica y/o fisiològica del sistema auditiu, i té la seua conseqüència immediata en una discapacitat per a sentir, la qual cosa implica un dèficit en l'accés al llenguatge oral. Partint de que l'audició és la via principal a través de la qual es desenvolupa el llenguatge i la parla, hem de tindre present que qualsevol trastorn en la percepció auditiva del xiquet i la xiqueta, a edats primerenques, afectarà el seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu, als seus processos cognitius i, conseqüentment, a la seua posterior integració escolar, social i laboral. Es pot diferenciar tipus de sordera depent del nivell d’aquesta. Aquestes poden ser: Sordera congènita prelocutiva: Aquest tipus de sordera està present al nàixer o abans de l'adquisició del llenguatge de l'infant, es pot intervenir amb una estimulació precoç i amb un suport logo...
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que una persona és “superdotada” quan el seu Quocient Intel·lectual és igual o superior a 130. No obstant això, els test d'intel·ligència no són exactes i avui dia els especialistes en el diagnòstic de l'Alta Capacitat no tenen en compte únicament aquesta dada; això és pel fet que no creuen que existeixi un punt de tall igual per a tots. Per això, valoren aquesta mesura (el *CI) com un indicador més, donant lloc a una avaluació *multi-dimensional (no sols psicomètrica), que té en compte altres indicadors quantitatius i qualitatius com són la creativitat, l'estil d'aprenentatge, el desenvolupament evolutiu, i altres característiques pròpies de l'alta capacitat. Els estudis més recents s'allunyen d'aquest rígid barem i prefereixen referir-se als nens/as d'Altes Capacitats com aquells que tenen una capacitat d'aprenentatge molt superior i una manera d'aprendre radicalment diferent, que els difer...
Les persones som totes diferents, per moltes raons: la pròpia herència fa que cada un siga personal i intransferible, però a més cada un de nosaltres tenim diferents interessos, motivacions; diferents ritmes d'aprenentatge; grup social de procedència; sexe; expectatives vitals; capacitats sensorials, motrius o psíquiques; possibilitats i experiències diverses; llengua; ideologia, i un llarg etcètera. Totes estes variables influiran, no sols en la manera d'aprendre i créixer, sinó també en la formació i desenrotllament del grup classe. Educar en la diversitat suposa pensar en una escola per a tots i totes, en unes possibilitats socials no excloents i a donar a cada un, un menú més convenient perquè aconseguisca avançar en el seu creixement el més possible a partir del que és i des d'on es troba. I finalment veurem un video que explica molt bé la diversitat a l'aula
Comentarios
Publicar un comentario